Diuen que la vida és com un tren en que hi puja gent i quant arriba el moment baixen... Potser sí que això és cert, bé, tots hem tingut persones al nostre costat que per un motiu ó un altre ara ja no hi són..
També sabem tots que encara hi ha gent que no ha pujat al tren de la nostra vida...
Però també tots sabem que per sort tenim persones al nostre voltant que hi són durant molts i molt anys!!!
Jo tinc la sort de tenir 3 persones en especial que ja fa molts i molts anys que m'acompanyen, son les meves amigues de sempre, una d'elles hi és des de la llar d'infants... l'altres dues des de l'institut.
La vida ens ha possat entrebancs pel devant... però nosaltres sempre hem estat unes al costat de les altres. En un d'aquests entrebancs per allà al mes d'abril...vam decidir que haviem fer alguna activitat per poder-nos veure ben sovint.... i que millor que una mica de patch???
Uff, d'això en fa molts dies... i no hem avançat gaire, però....
Així que vam buscar un projecte que ens agradés a totes, i vam triar un devantal amb una vaca pastisera (això té una història al darrera... però ara no ve al cas)
Per començar vam montar el cos del devantal... i jo em vaig estrenar amb el meu primer biaix....
I darrera els vaig ensenyar com fer aplicació a mà amb fistonet...
Mireu la Cristina que aficionada... ella ja fa alguna coseta de patch... cada día més enganxada...
La Lydia, és la culpable de que jo comences a cosir, ella va començar amb mi, i ara també s'hi ha tornat a enganxar... i la Montse, ahi la Montse.... ella no volia.. y no volia... però això del fistonet li està agradant molt i molt!!!!!
Ja veieu que mica a mica van avançant.... però encara ens queden moltes tardes de cosir, berenar, xerrar, riure.... i el que és més important estar unes amb les altres.
Aquest és el meu homenatge a les tres millors amigues que mai hagués pogut trobar, però el millor és després de més de 30 anys.... continuar tenint-les al meu costat! Un petó per totes tres!
Be, ja veieu que avui he barrejat sentiments amb la meva afició! Sempre hi ha bon punts d'unió!
Espero que tot i ser molt "nyonya" aquesta entrada també us agradi!
Us prometo una foto de totes amb el devantal possat un cop sigui acabat!
Moltes gràcies per seguir-me i pels vostres comentaris com sempre!
Per cert, no m'en oblido... demà comença Sitjes i jo seré allà a primera hora!!! Espero coincidir amb moltes de vosaltres!
Ostres Francesca, quin post més xulo!
ResponEliminaJa sé que a vegades les coses queden "nyonyes" però de tant en tant no fa mal, oi? i jo crec que les coses s'han de dir!!!
Felicitats per aquestes amigues de tota la vida!
Jo tinc una amiga que diu que ella fa "psicopatch" i relament fer quelcom que t'agrada en bona companyia (jo crec) que és la millor teràpia que hi ha, oi?
Felicitats!
Hola Francesca, és la primera vegada que entro en el teu blog. M'agrada't moltissim. Jo estic d'acord totalment amb tu. Les amistats formen part de la nostra vida. Hi ha persones, com tu, que tenen la sort de poder disfrutar d'elles, d'altres per algun motiu o altre no sabran mai el que suposa el significat de la paraula en si mateixa.
ResponEliminaUs felicito per seguir juntes tant de temps i que aquesta afició contribuixi com a vincle de trobada.
Ja em tens de seguidora.
Si vols i tens un moment et convido a que passejis pel meu blog.
Encantada d'haver-te trobat a tu i a la teva gent. Espero que segueixin les tardes de costura, xerrada i berenar.
Una abraçada!!!
htt://wordsandpatch.blogspot.com
Molt bonica aquesta entrada Cesca.
ResponEliminaEncara que sigui "nyonya" reflecteix els sentiments i és bonic compartir-los.
És ben cert el que diu l'altra entrada de "spicopatch",a classe no només compartim aficions,de vegades també problemes i entre totes fem una mica de teràpia.
Petonets.
Aquest post l'he trobat preciós, m'ha emocionat i m'ha fet pensar. Això que feu de quedar és una trobada molt i molt bònica, espero que ho continueu fent durant molts anys. Els davant als una passada. ;)
ResponEliminaHola,
ResponEliminaAquest post ens emocionat molt es precios, et deixo el meu tel. soc la Neus 696481768 per si no ens trobem demà hem trucas i parlem una miqueta.
Un peto. Raquel i Neus
Que bonic Cesca!!!
ResponEliminaSegur que va sortir génial.
Petons
Qué rebonic. I que aquesta amistat duri molts anys.
ResponEliminaPetons.
I fes bondat demà a Sitges. Deixa'm alguna cosa a mí.
És molt bonic aquest post i t'has de sentir molt afortunada de tenir aquestes amigues i encara més de poder compartir aquests moments "costurils" tan rebonics !!
ResponElimina1 petó i per molts anys més d'amigues
Siempre es bueno tener a gente amiga cerca, y si encima compartis el patch, ya es insuperable , jeje
ResponEliminaBesosss
Montse